Un món ple de religions

divendres, 27 d’abril del 2012

1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL BUDISME AL MÓN

La religió budista es situa bàsicament a la part oriental del món.

El budisme s’origina a l’Índia i fa més 2600 anys.

Hi ha més de 325 milions de persones al món que practiquen la religió budista. Es va originar a l’ Índia, té molta importància política a part de religiosa perquè no utilitza el sistema de castes. Es troba també a Tailàndia, Sri Lanka Japó, Taiwan, Cambodja, Vietnam, Singapur i algunes parts de la Xina.

2. EL SEU FUNDADOR

Siddharta Gautama va néixer a Kapilavastu cap a l’any 560 a. C., fill d’una família noble. Va créixer entre luxes i sense cap problema ni preocupació i tot li anava bé, però no era feliç. Va marxar de casa, abandonant la seva esposa i el seu fill, per poder trobar la felicitat. Va fer quatre viatges en els quals va descobrir tres coses que desconeixia per culpa de tots els luxes amb els quals havia viscut des de petit. Va descobrir el patiment, la malaltia i la vellesa.

Per aconseguir la felicitat, va decidir abandonar tots els luxes per fer una vida austera i senzilla, una vida d’asceta. Però al cap d’un temps va veure que aquesta no era la manera d’aconseguir la felicitat. El camí per arribar-hi era aprendre a superar el patiment. Això ho va aconseguir mitjançant la meditació. D’aquesta manera va arribar a la il·luminació.

Prop de Benarès, al bosc de les gaseles, va trobar-se els seus companys ascetes i els hi va anunciar la seva doctrina, amb Les Quatre Nobles Veritats. Aquest discurs, s’anomena Sermó de Benarès, i a partir d’aquí aquests es van convertir en els seus primers deixebles.

Va morir l’any 480, amb 80 anys a Kusinagara.

3. LA DOCTRINA BUDISTA

Les Quatre Nobles Veritats

Tot és dolor.
L’origen del patiment és el desig i la ignorància.
Per deixar de patir, és necessari eliminar el patiment.
El noble camí dels vuit passos o Òctuple camí.

L’òctuple camí

Coneixement recte: conèixer les quatre veritats.
Actitud recta: allunyar-se dels desitjos l’odi i la malícia.
Paraula recta: llenguatge prudent i sincer.
Acció recta: viure moralment.
Ocupació recta: guanyar-se la vida honradament.
Esforç recte: reprimir els mals impulsos fonamentant els bons.
Pensament recte: esforçar-se per conèixer la veritat.
Concentració recta: practicar la meditació.

La reencarnació

El budisme creu en la reencarnació, és a dir, que després de la mort cadascú es reencarna en una cosa o una altra segons les accions que ha fet durant la vida; si ha fet bones accions es reencarnarà en un ésser millor, si ha fet males accions es reencarnaran en un ésser pitjor.

El nirvana

És la meta del budisme. Es considera que s’ha assolit el nirvana quan ja no existeix desig, odi o engany. Pretén eliminar les passions i influencies negatives.

4. LLIBRES SAGRATS

Com en la religió cristiana és la Bíblia en d’hinduisme és la col·leció de tres llibres anomenats Tripitaka, o en català significa tres cistelles:

- - Sutter Pitaka (cistella de la instrucció): Aquest llibre reuneix una col·lecció de paraules, ensenyaments del buda. Aquest es divideix en quatre col·leccions secundàries. Pels hindús aquest es una font de la saviesa.

- - Vinay Pitaka (cistella de l’ordre): Són normes de la vida de la vida monacal budista.

- - Abhidamma Pitaka (cistella de la doctrina superior): Són un conjunt de tractats de la parla entre el mestra i el deixebla.

5. BRANQUES DEL BUDISME

Les tres grans branques del budisme són:

MAHAIANA: es practica a Xina, Tibet, Japó, Corea, Taiwan i Vietnam, tracten la figura de buda a doctrina. La salvació és la via espiritual (monjos). Tracta el model Arhat.
THERAVADA: És la branca més conservadora i primitiva de la religió budista. “ El nom de Theravada significa ensenyament dels antics o ancians. Basen la seva tradició en l’anomenat Cànon Pali. Que és un compendi on es van transcriure els discursos del buda després de la il·luminació.”
TÀNTRIC: Aquesta branca és basada en les religions de l’Índia. En canvi de d’ensenyar . Es practica al Nepal, Tibet, Corea, Bhutan, Índia, Indonèsia i Mongòlia. L’objectiu és la reintegració de la pura consciència.

6. LLOCS SAGRATS

Els llocs sagrats del Budisme generalment hi han les pagodes i les stupes:

- - Pagodes: les pagodes són mausoleus o monuments funeraris, on s’hi guarden relíquies del buda, i on es va a pregar. Aquest simbolitza el cosmos format de matèria bruta i inerta animada de l’esperit vital que porten les relíquies sagrades.

- - Stupes: temples funeraris que van a pregar el budes des del principi d’aquesta cultura. La stupa simbolitza la volta al cel, que gira al voltant de l’eix del món. El conjunt d’ombrel·les, són símbol de poder reial, el poder del buda i la seva doctrina.

Hi han llocs sagrats del budisme més concrets e importants en el Tibet:

- - Kaliash: es una muntanya del Himàlaia, en el Tibet. La paraula Kaliash vol dir cristall en sànscrit, que era l’ idioma indoeuropeu, que es feia servir pels textos antics de d’hinduisme. El nom tibetà de la muntanya és Gangs-Rin-po-che, que significa “joia preciosa de les neus”. Es una muntanya sagrada del budisme, hinduisme, jainistes, attavashis, böns. Els hindús ho consideren la llar de Shiva.

dimarts, 24 de gener del 2012

6. RITUS HINDÚS I CELEBRACIONS O FESTES

RITUS

L'hinduisme té molts ritus, però els principals són els banys de purificació al riu Ganges i les ofrenes. Els llocs de culte solen ser els temples, i les cases, que tenen totes un petit altar i diàriament, el cap de família realitza les ofrenes de llum i encens.

També hi ha diferents ritus que es porten a terme al llarg de la vida d'un hindú:

- El neixament: poc després del neixament, s'escriu a la llengua del nadó la paraula OM amb una pluma d'or molla de mel. Deu dies més tard se li posa el nom.

- La majoria d'edat: entre els vuit i els dotze anys, els nens hindús participen en la cerimonia upanayama, on el sacerdot beneeix un cordó de cotó blanc que portarà durant tota la seva vida.

- El matrimoni: és concertat pels pares dels fills. Els nuvis fan una promesa de llealtat mútua i compartir les seves possessions davant d'un foc sagrat.

- La mort: Segons els hindús, quan algú mor, la seva ànima es reencarna en una nova vida, i diuen que morir prop del riu Ganges evita el cicle de reencarnacions, per tant, permet assolir el moksa. Si una persona no pot arribar a morir al riu Ganges se li dóna aigua d'aquest riu.